Pedagògicament incorrecte

Aquí estan les columnes que he escrit sota aquest nom per al Diari de la Fundació Catalana de l’Esplai al llarg dels anys. Estan ordenades de més recents a més antigues. Com que la primera que vaig escriure és del 1991, em sembla que tardaré una mica a penjar-les totes, n’hi ha un munt.

Any 2010

Sempre s’ha fet així. En el rànking de frases odioses, aquesta n’ocupa un lloc destacat!
10 musts de l’estiu. Experiències educatives inoblidables que l’estiu proporciona.
Persones gusiluz. Sort en tenim de les persones gusiluz!

Any 2009

Nivell mínim. 4 coses en llengues properes que tothom hauria de saber.
Tenim un problema. A vegades ens costa ser flexibles en els criteris educatius.
El lloc per a la nit. Pobresa que no volem veure.

Any 2008

No és tan difícil. Tant costa clavar una bronca com Déu mana?
M’encanten les notes. Si ajuden i orienten, i no enfonsen ni humilien, és clar!
Trepitjar un indesitjable. Fins on arriba la rancúnia?
Intangibles. Allò que no es veu és el més important…
Un mundo sin fin Nada está perdido mientras se puedan cambiar pequeñas cosas.

Any 2007

Comparatius i superlatius. ¿Ande o no ande el burro más grande?
Disfressats de guais. Quan els fanàtics es vesteixen de progres.
El dret a ser educat en la generositat. Un dret oblidat.
Lliçons apreses. Reconèixer els errors no és humiliant.
Passar factura. L’egoisme es fatal per a la salut.

Any 2006

Fer coses per als altres. En algun moment cal aixecar els ulls del melic calentet de la colla.
Finlàndia. O dit altrament: “¿Por qué no te callas?”
La drecera cap a la submissió. La precocitat no dóna temps a desenvolupar les defenses.
Laberint de passions És possible l’adhessió passional a una causa sense creure’ns els salvadors de la pàtria?
Una de ciència ficció. Qui forma homes i dones per fer de pares i mares?

Any 2005

Sí que serveix. Les bronques i alertes tenen les seves utilitats…
Compatibles. La descoberta de les compatibilitats infinites fa miques el maniqueísme.
Receptes. El que no hi ha és una de sola!
Mai sols. La solitut no sempre és una llosa pesada.
Material didàctic. Tecnologia punta en els teus regals d’aquest Nadal.

Any 2004

Vol i dol. Ser voluntari vol dir estar exempt de cumplir el que la resta del món ha de cumplir?
Burro!. Les virtuts del joc de cartes més ximple i més bèstia que hi ha.
En blanc. Un mètode per discutir en grup aparentment -només aparentment-innocent.
M’agradaria que m’agradés. Mira que m’esforço, però no hi ha manera: sempre m’agrada el que no toca.
Orfes de Hit Ràdio. D’on treurem la música de fons per a la petita supervivència quotidiana?

Any 2003

Pernil, pernil. Potser desenfoquem una mica el que vol dir participar.
La campana del barri. Després de viure-hi més de 30 anys, no pucc evitar enyorar-lo.
Orgull i vergonya. Saps si les víctimes del holocaust eren d’esquerres o de dretes? Importa?
Wàters maltractats. Potser calia un informe del Síndic de Greuges!
Red Pen Technology. Crear des de zero no sempre és una bona idea.

Any 2002

No tinc son Per què hi ha tanta gent que no vol dormir de nit?
El nom de la cosa Jugant amb qui mai es cansa de provocar.
Menteix-me Massa sinceritat potser no és tan bó.
Equador Postal sentimental per a l’Anita.
Castanyada’s day. Si no podem derrotar l’enemic…

Any 2001

Dibuixa’m un pallasset!. La impaciència dels pares a vegades reulta cruel.
Ja has sentit el que diu. La complicitat educativa del veïnat.
Gràcies A totes les mestres que batallen cada dia amb les nostres feres.
Matinada de càmping. Els prejudicis ens atrapen en el moment més imprevist.
Barallem-nos. Tanta pau i tanta calma ens pot fer mal…

Any 2000

Quan ningú no mana. Francament, sovint va bé que hi hagi algú que mani!
Quatre. No són moltes, però taquen la reputació pedagògica de qualsevol!
wwwcabanapuntcom. La innocència també admet tecnologia punta.
Amanida irreverent d’estiu. Receptes per superar l’estrés.

Any 1999

La campana del meu barri. Bellvitge, on he viscut 32 anys…
Another day in paradise. Per molt que ens queixem, vivim en un país del primer món.
No anem prou pintades Cada vegada tolero pitjor la precocitat.
Uf! creatius… la creativitat mal entesa és una plaga!

Any 1998

Drets ocults. Petites coses que cal respectar.
Papa Bicarbonat i Mama Alkaseltzer. Quan la tolerància és un mal consell.
Posats a triar. Una mica demagògica sí que em va sortir, aquesta!
Privilegiats? La desigualtat d’oportunitats és brutal.

Any 1997

Només t’agrada la neu si està calenta. La insatisfacció és un virus habitual…
Mac Donalds sentimental Com malbaratar els sentiments en xorrades.
Molt crític. A vegades es confon ser crític amb ser prepotent.
Vull més. El risc de tenir-ho tot a mà i en abundància.

Any 1996

JO! Rondinar és sovint l’esport preferit de les nostres criatures.
Pobrets El dolor, en dosis raonables, educa.
Prudència o desconfiança L’excés d’innocència ens fa ignorants.
Té nou anys i viu a Catalunya. Viure amb les necessitats bàsiques ben resoltes al primer món.